Home

boeuf_a_la_mode

El restaurant o lloc públic on satisfer les necessitats alimentàries és un concepte relativament modern. Tot i que tant monestirs medievals com posades a Orient oferien allotjament i menjar als que aturaven les seves caravanes, la paraula actual té l’origen a França, concretament a finals del segle XVII, quan ja s’havien introduït els carruatges.

Primer es va començaramenjar on es paraven les diligències, a les posades o relais. També a les botigues, on els compradors tastaven la mercaderia.

La paraula restaurant es va utilitzar per primera vegada a París, quan es va designar així un establiment fundat (diu la llegenda que per un tal Boulanger) al voltant de 1765 a la parisenca Rue des Poulies. Allà se servia menjar i begudes d’una manera diferent de la de les posades, ja que només s’hi admetia els que menjaven. El va visitar Diderot, segons cartes de l’època.

La dècada del 1760, l’emergent classe mitjana parisenca va desenvolupar una nova passió pels brous i sopes saludables (“restaurants” o reconstituents) que prenien en aquests establiments. La paraula va assolir un gran èxit i el Diccionari de Trévoux, el 1771, definia els restaurateurs com “aquells que tenen l’art de fer els veritables brous restauradors i el dret a vendre tota mena de cremes, potatges d’arròs, ous frescos, macarrons, volateria, confitures, compotes i altres plats saludables i delicats”.

En la dècada del 1780 van obrir a París refectoris més cuidats, on els clients ocupaven taules individuals en la línia del que caracteritza avui les cases de menjars. La Revolució Francesa va canviar la història del restaurant, quan molts cuiners, que es van quedar sense la feina que tenien a les cases aristocràtiques, es van incorporar amb entusiasme a aquest nou tipus d’establiments, els cellers dels quals es van omplir d’excel·lents vins venuts pels nobles. El bon menjar va passar dels palaus al carrer.

Després de la Revolució, Napoleó Bonaparte (“un home que menjava de pressa i malament”, segons Brillat Savarin) va autoritzar als xefs dels aristòcrates que donessin menjar a les seves cases, del que hi hagués, perquè no havia aparegut el concepte “à la carte” que s’imposaria amb Napoleó III, un dels locals favorits del qual era Ledoyen, als Camps Elisis, encara en funcionament.

La paraula restaurant es va estendre després per Europa i a Londres va obrir el primer el 1873. Pel que fa al Nou Món, aquest corrent el va representar als Estats Units Delmonico’s, a la ciutat de Nova York.

A Espanya ja havia arribat el concepte de fonda amb Botín el 1725, el restaurant més antic del món segons el llibre Guinness dels rècords. El 1839, Lhardy va significar l’arribada de la modernitat gastronòmica a Madrid.

Font:

Rafael Ansón

LA VANGUARDIA

DIMECRES, 2 ABRIL 2014 pàg 7

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s