Home

CRONOLOGIA

Anna Rodríguez. Coordinadora

1956

Joan Brossa dissenya els aparadors de la botiga Gales, de Barcelona. És una de les primeres mostres basada en l’objecte poètic pobre.

1957

Febrer / arriba a Barcelona, a la Sala Gaspar, la mostra Un art autre, representativa de la tendència defensada per Michel Tapié a París.

Maig / se celebra el I Saló de Maig a la capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu, que havia de durar fins a la tretzena convocatòria, promogut per l’Associació d’Artistes Actuals.

1960

Juny / s’inaugura el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, iniciat per Alexandre Cirici el 1956 i constituït finalment a la Cúpula del Coliseum. Fins al 1968, en què la societat del Museu es dissol, s’hi fan vinti-una exposicions, amb artistes com Moisès Villèlia, que en protagonitza la primera, o Ángel Ferrant.

Setembre / el Grup Gallot protagonitza una acció a la plaça de Catalunya de Barcelona, en la qual, en un acte de construcció de l’obra i destrucció del signe individual, pinten 75 metres de paper de bobina,

a la manera gestualista, entre l’action-painting i el happening.

Octubre / s’organitzen tot un seguit d’activitats amb el títol 0 Figura, orientades pel crític d’art Rafael Santos Torroella, a la Sala Gaspar, en què es presenten bona part de les activitats més incisives d’aquests anys.

Creació de l’Escola d’Art del FAD (primera escola de disseny bàsic creada a Espanya) per Alexandre Cirici, Antoni Cumella i Romà Vallès, partint d’una reminiscència bauhausiana. A causa de la manca de

recursos econòmics, l’Escola només imparteix tres cursos.

1961

Febrer / primera exposició del Grup Gallot de Sabadell, al Museu d’Art de la mateixa ciutat, que representa una “ruptura ideològica total amb el llenguatge pictòric abstracte tradicional”, servint-se de l’action painting de Pollock. El grup era integrat per Antoni Angle, Llorenç Balsach, Joan Bermúdez, Alfons Borrell, Manuel Duque, Josep Llorens, Joaquim Montserrat i Lluís Vila.

Es presenta l’exposició El objeto, a la Sala Gaspar de Barcelona, corresponent al cicle 0 Figura, amb obres de Salvador Aulèstia, Joan Claret, J. Comellas, Marcel Martí, C. Planell, Josep Maria Subirachs, Joan Josep Tharrats i J. Viladecasas.

1962

Maig / s’inaugura l’exposició Primer ciclo de arte de hoy, al Cercle Artístic de Sant Lluc, amb la participació dels artistes Lluís Bosch, Joaquim Llucià, Carles Mensa, Owe Pellsjö, Amèlia Riera, Ester Xargay

i Francisco Vallbuena, entre d’altres. El grup del Cicle d’Art d’Avui realitza dotze exposicions, entre el març de 1962 i el maig de 1964, a Catalunya i Copenhaguen.

Octubre / Joan Rabascall coneix Miralda a París. Quatre anys després es troba amb Jaume Xifra, i el 1967 amb Benet Rossell. Junts foren anomenats els “catalans de París”, tot i que mai no es constituïren

com a grup.

1963

Els impulsors de la clausurada Escola d’Art del FAD decideixen crear l’Escola Elisava, dirigida per Albert Ràfols-Casamada i amb estudis de disseny gràfic, industrial i d’interiors. Compta entre el seu professorat

amb Alexandre Cirici, Oriol Bohigas, Francesc Todó, Maria Girona, Josep Maria Subirachs i Josep Guinovart, entre d’altres.

Es presenta l’exposició Presència 63 d’Antoni Mercader al Museu de Banyoles, on junt amb Jordi Gimferrer i Lluís Güell mostren obres en què s’evidencia l’interès per la potenciació de l’objecte, precedent

de l’exposició Machines, celebrada l’any següent a Barcelona.

1964

Gener / s’inicien les mostres d’art nou (MAN), organitzades pel Cicle d’Art d’Avui i el Cercle Artístic de Sant Lluc a la Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Maig / apareix el Grup Cogul, a Lleida, format per Albert Coma Estadella, Ernest Ibáñez, Àngel Jové, Jaume Minguell Miret, Víctor P. Pallarès i Albert Vives, actius fins al 1966, tot realitzant exposicions per diversos indrets de Catalunya.

Abril / se celebra l’exposició Machines a la Galeria Lleonart de Barcelona, mostra amb voluntat d’avantguarda en la qual s’exposen màquines i aparells vells procedents de les golfes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, capses de cartró

fabricades per a objectes diversos, collages, pinturagestual… Hi participen Antoni Mercader, Muntadas, Joan Escribà, Jordi Huguet, Joaquim Prats, Jordi Galí, Raimon Camprubí, amb música de Joaquim

Homs i Josep Maria Mestres Quadreny, Karlheinz Stockhausen i Herbert Eimert, i text de Joan Brossa.

Maig / Jordi Galí mostra obres amb l’estètica del

Pop i del Liberty americans al Saló de Maig.

Juliol / Alexandre Cirici publica a la revista Serra

d’Or “Una nova pintura catalana: la generació de Jordi

Galí”, en què s’apunten nous trets d’avantguarda a

Catalunya.

Octubre / el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona

inicia activitats relacionades amb les noves generacions

d’artistes catalans.

Antoni Llena fa les seves primeres escultures

pobres (obres realitzades amb pólvores de talc i capses

de cartró deformades mullant-les), que es produeixen

amb més intensitat a partir de 1968.

La Biennale de Venècia consagra l’artista Robert

Rauschenberg i consolida el Pop Art internacionalment.

1965

Gener / el filòsof analític anglès Richard Wollheim publica l’article “Minimal Art” a la revista Arts Magazine, i s’estén, a nivell internacional, el terme “minimalisme” aplicat a l’art.

Juny / es presenta Crònica de la realitat al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears, en què participa l’Equip Crònica, considerat l’intent més coherent realitzat fins llavors per donar a conèixer la

nova tendència.

Desembre / es presenta l’exposició Convergencias entre el pensamiento y la plástica actuales a l’Institut Francès de Barcelona, sobre l’art i el compromís polític, organitzada per Arnau Puig. Hi participen Daniel Argimon, Armand Cardona Torrandell, Modest

Cuixart, Josep Guinovart, August Puig, Romà Gubern, Albert Ràfols-Casamada i Francesc Todó.

El moviment conegut amb el nom d’Estampa Popular, iniciat el 1960 a Madrid, s’estén creant els grups del País Basc, Llevant, Castella, Galícia i Catalunya, el 1962. La Galeria Belarte de Barcelona, dirigida per Joan Mas, organitza la mostra Estampa popular catalana, amb obres de Francesc Artigau, Esther Boix, Maria Girona, Grimal, Josep Guinovart, Robert Llimós, Carles Mensa, Niebla, Albert Ràfols-

Casamada, Rams, Josep Maria Subirachs i Francesc Todó.

Creació de la Secció de Disseny de l’Escola Massana.

1966

Febrer / se celebra el primer happening a Catalunya, de l’artista Gonçal Sobré, a la Sala Sant Martí, al Poblenou de Barcelona.

Abril / es presenta l’exposició Nuevas expresiones a la Sala Gaspar de Barcelona, una selecció d’onze nous artistes entre els quals figuren Arranz Bravo, Àngel Jové, Silvia Gubern, Rafael L. Bartolozzi

i Robert Llimós. Setembre / es presenta l’exposició 11 artistas

pop: la nueva imagen a la Galeria René Metrás de Barcelona.

Desembre / se celebra l’exposició Última promoción al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, que reuneix els representants més destacats del Pop català, com Jordi Galí, Silvia Gubern o Àngel Jové.

Miralda torna a París, després d’una estada a Londres, on entra en contacte amb el Pop anglès, i desenvolupa un treball sobre el món de l’objecte i els seus aspectes kitsch, l’ambientació, l’environament,

i el cerimonial, la festa i el ritual. Després de conèixer Dorothée Selz, Miralda esdevé traiteur coloriste i descobreix l’Eat Art (obres d’art menjables).

Com a conseqüència dels fets de la Caputxinada, a Barcelona, Antoni Llena coneix Antoni Tàpies, amb qui comparteix cel·la.

Joan Rabascall presenta a la Galerie Zunini de París els seus primers collages de fotografies de revistes esquinçades sobre tela.

Àngels Ribé es trasllada a París, on treballa com a ajudant de l’artista Piotr Kowalski, i inicia la seva participació en experiències amb els elements, utilitzant aigua, llum o escuma amb els quals alterar la

natura.

Richard Long, Robert Morris i altres artistes creen les primeres obres earthwork o Land Art, com A Line Made by Walking de Long, realitzada l’any següent.

1967

Gener / s’obre l’Escola Eina, sorgida a partir de l’Escola Elisava i dirigida també per Albert Ràfols- Casamada. Durant els anys setanta serà un dels principals suports de les experiències conceptuals

a Catalunya.

Febrer / Alexandre Cirici inicia a Serra d’Or una sèrie d’articles dedicats a l’art contemporani. Es publica el primer número de la revista Qüestions d’Art.

Febrer / apareix la revista Intra R, de la qual sortiren només dos números, amb reflexions sobre artistes com Armand Cardona Torrandell, Carles Mensa, Norman Narotzky i Cesáreo Rodríguez Aguilera.

Gillo Dorfles, Umberto Eco i Renato Barilli, membres, entre d’altres, del Grup 63, visiten l’Escola Eina.

Miralda presenta la mostra Soldats soldés a la Galerie Zunini de París.

Francesc Torres, ajudant de Piotr Kowalski a París fins al 1969, es mostra molt interessat per la forma. Les seves primeres obres són blocs cúbics, geomètrics, que entronquen amb el Minimalisme.

Miralda i Dorothée Selz continuen desenvolupant els seus banquets de colors.

En l’àmbit internacional, Germano Celant introdueix el terme arte povera al catàleg de l’exposició Arte Povera-Im Spazio, celebrada a la Galleria La Bertesca, a Gènova, i es popularitza el terme “conceptual”.

1968

Febrer / s’inaugura la Petite Galerie de Lleida amb l’exposició Petit homenatge a la flor de paret d’Àngel Jové.

Febrer / Lucy Lippard publica The dematerialization of art al número de febrer de la revista Art International.

Abril / la Galeria René Metrás de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears presenten l’exposició Mente-1, Primera Muestra Española de Nuevas Tendencias Estéticas, que recollia les experiències cinètiques. Van participar-hi artistes (Joan Claret, Jordi Pericot, Eusebi Sempere, F. Sobrino), arquitectes (Ricard Bofill, Oriol Bohigas i Antonio Fernández Alba), cineastes (Víctor Erice, Antonio Drove, Jacinto Esteva i Pere Portabella), músics (Luis de Pablo) i directors teatrals (Ricard Salvat).

Juny / durant la celebració de la Biennale de Venècia es produeixen diversos incidents polítics que provoquen que les obres d’alguns artistes siguin retirades i obliguen a suspendre algunes de les activitats tradicionals. Els artistes i intel·lectuals protesten contra la Biennale, que consideraven tancada als ferments polítics i artístics externs. Espanya és representada per artistes com Rafael Canogar,

Manuel H. Mompo, Josep Maria Subirachs o Joan Vilacasas.

Juny / se celebra la Documenta 4 de Kassel (Alemanya), enmig d’una situació de debat i controvèrsia. Es presenta a si mateixa com “la més jove de les Documenta” i mostrant les activitats artístiques que s’estaven donant en aquells mateixos anys seixanta.

Hi domina l’art americà, amb les obres de gran format de l’abstracció postpictòrica, i es mostra una important selecció de Pop Art, Minimal i Art Cinètic, que va despertar la curiositat de visitants i crítics.

Hi participen els artistes espanyols Antoni Tàpies i Eduardo Chillida.

Novembre / s’organitza la primera antològica de Joan Miró a l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, a càrrec de l’Ajuntament de la ciutat.

Apareix la revista La Mosca, amb textos d’Àngel Jové, Silvia Gubern, Jordi Galí, Antoni Llena i Albert Porta, en favor de l’Art Pobre, tot mostrant una nova actitud.

Albert Porta passa a denominar-se Zush, quan decideix trencar amb l’àmbit d’allò quotidià i crear un món paral·lel anomenat Evrugo Mental State.

Se celebra l’exposició Minimal Art al Gemeentemuseum de l’Haia.

1969

Maig / Silvia Gubern presenta a la Petite Galerie de Lleida la mostra Dibuixos, formada per dibuixos figuratius derivats del Pop anglès i amb connotacions surrealistes, i una instal·lació basada en l’Art

Pobre.

Juny / Antoni Llena exposa a la Petite Galerie de Lleida, amb el títol Escultures de paper: l’artista va marcar amb llapis la silueta de les ombres que projectaven a la paret unes escultures de paper que

tenia exposades i que va retirar just abans de la inauguració.

Juny / es duen a terme les experiències al Jardí del Maduixer, jardí de la casa de Jordi Galí i Silvia Gubern a Barcelona, amb la mostra d’escultures pobres o efímeres. Hi participa el mateix Galí, Silvia Gubern, Àngel Jové, Pérez Sánchez (América Sánchez) i Antoni Llena. Alexandre Cirici les defineix com l’inici de l’arte povera a Catalunya. El mateix any, Galí, Llena i Gubern duen a terme accions a l’Escola Eina.

Juliol / se celebra l’exposició Miró Otro al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona. Miró despinta el fris pictòric que havia realitzat a la façana envidriada de la planta baixa del Col·legi, tot subvertint el valor de

perdurabilitat.

Novembre / Miralda, Joan Rabascall i Jaume Xifra, els “catalans de París”, creen el primer cerimonial, Mémorial, a Verdéronne (París), per commemorar el Dia dels Difunts. L’acció finalitza amb un banquet

amb els menjars de color negre i malva. Hi participen Dorothée Selz i la música electroacústica d’Eliane Radigue. Benet Rossell filma la cerimònia.

Alexandre Cirici escriu “Àngel Jové, de la flor de paret a la de plàstic” i “Tàpies, talp” a la revista Serra d’Or.

Miralda exposa a la Galeria Germain de París les seves Toiles de Jouy, teles estampades que provenien de la famosa manufactura de Jouy, fundada el segle XVIII, utilitzades amb una certa càrrega d’ironia.

La galeria Seth Siegelaub de Nova York presenta una exposició considerada internacionalment la primera mostra conceptual, titulada January 5-31, 1969, amb obra de Joseph Kosuth.

El llibre Arte Povera de Germano Celant (Gabriele Mazzota Editore) és publicat a Nova York amb el títol Arte povera, earthworks, impossible art, actual art, conceptual art.

1970

Maig / Alexandre Cirici publica a la revista Serra d’Or l’article “Antoni Llena i l’art pobre”, reflexió sobre l’Art Pobre a Catalunya.

Abril / se celebra una exposició d’artistes catalans des de Dau al Set fins a l’Art Pobre, representat per Joan Brossa, Silvia Gubern i Àngel Jové, a la Sala d’Exposicions de l’Associació del Personal de la

Caixa de Pensions.

Abril / es presenta la setena edició de la Muestra de Arte Nuevo (MAN) al Palau de la Virreina, de Barcelona. Al costat d’artistes com Albert Ràfols-Casamada o Josep Guinovart, hi participen els joves Robert Llimós i Josep Ponsatí.

Abril / Àngel Jové presenta obres representants de l’Art Pobre i efímer a la Petite Galerie de Lleida, com la bombeta encesa sobre una rajola marcada amb guix.

Juny / Miralda i Dorothée Selz organitzen un sopar de colors en una galeria del Boulevard Saint- Germain, a París.

Juny / se celebra l’exposició col·lectiva 100 artistes dins la ciutat a Montpeller, en la qual participen joves artistes d’avantguarda, que mostren les seves obres i instal·lacions escampades per la ciutat. Entre els catalans hi ha Silvia Gubern, Àngel Jové, Jordi Galí, Antoni Llena, Miralda, Joan Rabascall, Jaume Xifra i Benet Rossell.

Juny / Miralda, Joan Rabascall, Dorothée Selz, Jaume Xifra i Benet Rossell, que filma la festa, organitzen La fête en blanc a Verdéronne (París), amb música electrònica d’Eliane Radigue, una cúpula inflable

de l’arquitecte H. W. Muller i la col·laboració del dissenyador de moda Paco Rabanne. Després de la processó dels llençols, se serveix un banquet blanc.

Es presenta una exposició al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears sobre el grup ADLAN (Amigos del Arte Nuevo), orientat per Joan Prats, Josep-Lluís Sert i Joaquim Gomis, tot recuperant el

Surrealisme com a punt destacat de l’avantguarda a Catalunya.

Es publica L’art català contemporani d’Alexandre Cirici (Edicions 62) i La pràctica de l’art (Editorial Ariel) d’Antoni Tàpies, recull dels seus textos teòrics entre 1955 i 1970.

El pintor Robert Llimós i l’escultor Josep Ponsatí organitzen a la Galeria Anthropos, de Barcelona, l’acció Assassinat de l’espectador. En el creixent procés de desmaterialització de l’art, els artistes

enfrontaven el públic a un espai sense obres, tan sols ocupat per les seves pròpies ombres.

Silvia Gubern, Àngel Jové, Jordi Galí i Antoni Llena enregistren en vídeo l’acció Primera mortrodat a casa d’un dels artistes, sense guió previ i format per imatges quotidianes. El vídeo és presentat al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a Barcelona.

Es converteix en la primera manifestació artística de vídeo a l’Estat espanyol.

Se celebren les exposicions sobre art conceptual Information al Museum of Modern Art, i Software al Jewish Museum, ambdós a Nova York. Se celebra també la mostra Happenings and Fluxus al Kölnischer Kunstverein de Colònia. Es funda el Museum of Conceptual Art a San Francisco.

Es presenta l’exposició Conceptual Art/Arte Povera/Land Art a la Galleria Civica d’Arte Moderna de Torí.

1971

Maig / se celebra a Granollers la Primera Mostra Internacional d’Art, en homenatge a Joan Miró, i la Mostra d’Art Jove que presenta obres al carrer i en la qual participen Ferran García-Sevilla, Carles Pazos, Àngel Jové, Jordi Benito, Silvia Gubern, Joan Pere Viladecans, Miquel Cunyat, Lluís Utrilla, Francesc Abad i Jordi Teixidor, entre d’altres. Es publica un manifest defensant les obres efímeres, l’art al carrer i la participació de l’espectador.

Maig / Josep Ponsatí eleva el seu primer inflable, de 40 metres, a Granollers, durant la celebració de la Mostra d’Art.

Maig / Miralda, Dorothée Selz, Benet Rossell i Jaume Xifra duen a terme el Ritual en quatre colors a la ciutat alemanya de Kürten. El grup s’obre a un nou col·lectiu que hi participa: el Grand Magic Circus. Després, el ritual, és sol·licitat per la Biennale de París, a l’Octubre / tot esdevenint molt popular.

Setembre / a la VII Biennale de París, es dóna una important presència de l’arte povera italiana.

Octubre / se celebra el Congrés Mundial de Dissenyadors (ICSID) a Eivissa, on Josep Ponsatí eleva el seu segon inflable, de 42 metres de llargada, al port de Sant Miquel; Muntadas du a terme el seu treball de camp Vacuflex-3 i el grup format per Miralda, Dorothée Selz, Joan Rabascall i Jaume Xifra organitza un dels seus cèlebres menjars de colors, el Ritual multicolor.

Octubre / Muntadas presenta a la Galeria Vandrés de Madrid una exposició amb obres sobre els subsentits, fotografies document, vídeos i manipulables, en la qual el vídeo ocupa ja un lloc destacat.

Octubre / Eduardo Arranz-Bravo i Rafael L. Bartolozzi pinten, en una estètica netament pop, els murs de la fàbrica Tirel de Parets del Vallès; el mural fa uns 2.000 m2.

La revista francesa L’Art Vivant publica un article del crític Pierre Restany titulat “Kitsch, cannibalisme i Catalunya”, que equipara Miralda, Joan Rabascall i Jaume Xifra amb Antoni Gaudí i Salvador Dalí.

Joan Rabascall instal·la al Parc Floral de París, amb motiu del Saló de la Jove Pintura, una obra de 4 metres, de plàstic i fusta, en homenatge a l’alliberament de la dona.

Miralda exposa obres estampades (les Toiles de Jouy) i paisatges merengues fets en col·laboració amb Dorothée Selz a la Galeria-Boutique de París.

El grup integrat per Miralda-Selz-Xifra presenta diverses exposicions i rituals al Segnapassi, de Pesaro, a l’Eat Art Gallery de Düsseldorf i a la VII Biennale de París.

Frederic Amat promou diverses activitats, entre les quals hi ha accions plàstiques al carrer, a la Galeria Aquitània de Barcelona. Hi participen el mateix Amat, Perich, Silvia Gubern, Àngel Jové, Ramospoquí, M.

Teresa Codina, Egea, Alícia Fingerhut, Peñarada i Marta Ros, Jordi Cerdà, Jordi Benito, Joan Pere Viladecans, Muntadas, Mezzà, Manzoni, Juanjo, Miquel Cunyat, l’Equip Cub, Ferran García-Sevilla i Jordi Vallès.

Àngel Jové realitza un environament als aparadors d’Snark, al carrer de Balmes de Barcelonatitulat Sabor a ti.

S’obre la Llotja del Tint de Banyoles com a espai per a exposicions d’art contemporani, amb una mostra col·lectiva del Grup Tint-1, integrat per Lluís Güell, Lluís Pau, Josep Ponsatí, Xicu Cabanyes, Noni

Moner i Lluís Vilà.

Se celebra una festa pública al Centre Artístic de Verdéronne (París), amb motiu de la presentació de La gran partida de Jaume Xifra, amb la col·laboració de Miralda, Joan Rabascall, Beni (Benet Rossell), Raysse, Hicks, els Ballets Moderns de París, etc.

Es presenta una exposició d’objectes de Frederic Amat a la Galeria Aquitània, de Barcelona. S’hi mostren les seves Capses per obrir, capses per tancar.

S’organitzen importants exposicions sobre l’Hiperrealisme nord-americà als Estats Units: Through the photograph to painting al Museum of Art de San Francisco, Radical Realism al Museum of

Contemporary Art de Chicago i The Shape of Realism a la Galeria Deson Zaks de Chicago i a l’University Art Museum de Berkeley.

Robert Pincus-Witten introdueix el terme Post-Minimalism.

1972

Gener / s’inaugura la col·lectiva Pintura, escultura, poesia visual a la Sala Gaspar de Barcelona, en la qual participen Xavier Franquesa, S. Saura, J. Pablo, S. Pau i C. Camps.

Gener / Jordi Benito realitza dos environaments, un al gener, al convent de Sant Francesc de Granollers, i l’altre, titulat La descoberta fràgil, pel febrer, al carrer del Brusi, 3, a Barcelona.

Gener / l’obra Sobre l’herba de Jordi Benito, guanyadora del segon premi a l’exposició del Concurs Ciutat de Terrassa, és destruïda per un grup d’espectadors.

Gener / el doctor Hans-Peter Hebel es fa càrrec de la direcció de l’Institut Alemany de Barcelona, i du a terme una activíssima política de suport i dinamització artística.

Abril / es presenta l’exposició Impulsos: arte y computador al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut Alemany, en la qual l’ordinador apareix com a instrument de creació. Paral·lelament, Alexandre Cirici, Max Bense, Simón Marchán i Josep Maria Mestres Quadreny imparteixen conferències al voltant del tema.

Abril / s’organitzen diverses activitats realitzades pels artistes Miquel Cunyat, Ferran García-Sevilla, Carles Pazos, Jordi Benito o l’Equip Cub, entre d’altres, a la Galeria Aquitània de Barcelona.

Maig / Simón Marchán publica la primera edició del llibre Del arte objetual al arte de concepto (Editorial Akal), anàlisi de les darreres tendències artístiques del moment.

Maig / se celebra la segona Mostra d’Art Jove de Granollers, amb la participació de Ferran García-Sevilla, Miquel Cunyat, Jordi Benito, Joan-Josep Belmonte, Xavier Olivé, Lluís Utrilla, Francesc Torres,

Roc Alabern, Josep Navarro, Olga Pijoan, Carles Pazos, Alícia Fingerhut, Francesc Sastre, Frederic Amat, Margarida Camps i Oscar Domínguez, entre d’altres.

Juny / se celebren els Encuentros de Pamplona, en què participen artistes estrangers afins al moviment Conceptual (Arakawa, Acconci, Christo, Kosuth…) i els espanyols Equipo Crónica, Lugán, Robert Llimós, Valcárcel i Grupo ZAJ, entre d’altres.

Juny i agost / s’instal·la el tercer inflable de Josep Ponsatí, inicialment al cap de Creus i a Cadaqués, i posteriorment a Benidorm. Aquest inflable va assolir en la seva primera etapa una alçada real de 160

metres, i en la segona es formà un conjunt que s’elevà prop dels 300 metres.

Juliol / es duen a terme dues sèries de treballs de transformació d’un mateix espai buit, de 1.219 metres cúbics, a Vilanova de la Roca, en els quals intervenen Francesc Abad, Jordi Benito, Ferran García-Sevilla, Robert Llimós, Muntadas, Carles Pazos, Josep Ponsatí i Carlos Santos.

Agost / els artistes Francesc Abad, Jordi Benito, Robert Llimós i Muntadas participen en la Documenta 5 de Kassel amb una obra en vídeo titulada Accions.

La Documenta presenta, a nivell internacional, l’Hiperrealisme.

Octubre / s’inicien una sèrie d’exposicions d’artistes conceptuals catalans, a la Sala d’Exposicions de l’Associació del Personal de la Caixa de Pensions amb direcció de Lluís Utrilla, protagonitzades per

Ferran García-Sevilla, Carles Pazos, Àngel Jové, Josep Ponsatí, Jordi Benito, Francesc Torres i el mateix Utrilla.

Desembre / s’inaugura a Sabadell la Sala Tres, a l’Acadèmia de Belles Arts, en un intent de retornar a la ciutat la vitalitat dins l’avantguarda. S’hi organitzen activitats i exposicions d’artistes conceptuals del

moment. La seva activitat finalitza el mes de juny de 1978.

Miralda i Dorothée Selz participen en l’exposició happening Eat the colors a la Galeria Arman’s de Nova York, i al Festival del Pa de la Deson Zaks de Chicago. Miralda, junt amb Benet Rossell, finalitza

el rodatge de la pel·lícula París, la Cumparsita, en la qual un soldat de plàstic de mida real és passejat per diversos indrets de París.

Joan Rabascall presenta l’exposició Mass media and marginal media a la Galeria Varenne de París.

Es duen a terme aportacions d’art conceptual a Tolosa de Llenguadoc, a l’Enseeiht, amb la participació de sis artistes catalans: Joan Rabascall, amb la seva meditació sobre els mitjans d’informació visual; la parella Miralda-Selz, amb el seu art menjable acolorit,

i Miquel Combacal, García Severo, Joan-Lluís Vila i Miquel Bertrand.

Es presenta l’exposició d’art conceptual Konzept-Kunst a l’Offentliche Kunstsammlung de Basilea.

1973

Gener / es presenta la Primera Muestra de Arte Actual, Comunicación Actual a l’Hospitalet de Llobregat, amb obra de C. Ameller, Xavier Franquesa, Àngel Jové, Silvia Gubern, J. Pablo i Lluís Utrilla,

entre d’altres.

Gener / s’organitzen experiències conceptuals a l’Escola Eina: Ferran García-Sevilla, dins del Grup Comunicació, fa diverses proves sobre semàntica.

Febrer / té lloc a Banyoles la mostra Informació d’art concepte 1973, que compta amb la participació, mitjançant projectes, accions, obres i xerrades, de Francesc Abad, Jordi Benito, A. Corazón, Simón Marchán, Muntadas, Carles Pazos, Carlos Santos i Lluís Utrilla, entre d’altres.

Maig / se celebra l’exposició Tra (art a l’inrevés) al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, mostra que va resultar polèmica, ja que estava previst que hi participessin tots els artistes conceptuals catalans, però que, finalment, va patir les absències d’alguns dels

més representatius. La revista Serra d’Or va recollir la polèmica.

Maig / Vinçon, a Barcelona, obre la seva sala d’exposicions, un espai obert a tot tipus d’activitat creativa i d’avantguarda. Fins a l’any 1977 hi passen tots els artistes del moment i s’experimenta amb les noves tecnologies.

Maig / té lloc la mostra Cuatro elementos: tierra, aire, agua y fuego al Col·legi d’Arquitectes de València, primer, i a la Galeria Juana de Aizpuru de Sevilla, després. Hi participen els artistes Francesc Abad, Jordi Benito, A. Corazón, N. Criado, J. J. Gómez, Muntadas i Francesc Torres.

Juny / Muntadas participa en una exposició de videotapes a la Galeria Vandrés de Madrid.

Juny / se celebra l’exposició Poesia visual catalana. Primera mostra a Barcelona, a l’Escola Eina (juny) i a la Galeria Dalla (agost), a Barcelona, amb la participació de Joan Brossa, Guillem Viladot;

del camp de la plàstica: Francesc Torres, Ramon Canals… i d’altres que van iniciar els seus treballs en aquest camp (Gabriel Guasch, Santi Pau, Josep Iglesias del Marquet…).

Juliol / Àngels Ribé i Francesc Torres mostren els seus treballs a l’exposició Outdoors-Indoors a l’Evanston Art Center de Chicago.

Agost / s’organitza una exposició homenatge a Marcel Duchamp al Casino de Cadaqués, on solia estiuejar l’artista. Hi participen artistes com Joan Miró, Antoni Tàpies o Josep Guinovart, i els joves

Carles Pazos i Lluís Utrilla.

Agost / es duen a terme diverses intervencions teòriques sobre art sociològic a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, amb la participació d’artistes com Muntadas, Francesc Abad o Dorothée Selz. D’aquí sorgirà el Grup de Treball, col·lectiu d’artistes que inicia les mostres conceptuals titulades Informació d’Art. Esclata la polèmica

Tàpies-Grup de Treball, iniciada arran de l’article “La creación. Arte conceptual aquí”, publicat per Tàpies a La Vanguardia, al qual el Grup va elaborar una resposta.

Agost / Miralda, convidat per Jan Van der Marck, acoloreix els seus bufets freds i calents a la Henry Art Gallery de la Universitat de Washington, a Seattle, amb el títol de The Seattle Banquet.

Desembre / s’inaugura a Barcelona la Galeria Dau al Set amb una mostra antològica de Tàpies.

Es presenta la mostra Dadá 1916-1966 al Museu d’Art Modern, al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Es duen a terme manifestacions d’art conceptual als carrers de Perpinyà, amb participació d’artistes rossellonesos i vallespirencs.

Josep Ponsatí aconsegueix una beca per continuar les seves experiències als Estats Units. Participa també a la Biennale de París.

1974

Gener / se celebra la Mostra d’Art Realitat, d’arrel política, al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, tot reunint artistes conceptuals, neofiguratius, abstractes…

Hi participen Silvia Gubern, Àngel Jové i Robert Llimós.

Gener / Jordi Galí presenta a la Sala Vinçon de Barcelona l’exposició Nada, un environament realitzat amb neó i capses transparents.

Febrer / se celebra el cicle Nuevos Comportamientos Artísticos, configurat per diverses accions, conferències, col·loquis i documentacions, i organitzat per l’Institut Alemany de Barcelona i Madrid, el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, l’Institut Britànic i la Sala Vinçon. Foren unes setmanes decisives per a la consolidació del Conceptualisme i l’avantguarda catalana més punyent.

Abril / se celebra l’exposició Cérémonials 1969-1973, de Miralda, Joan Rabascall, Jaume Xifra i Dorothée Selz, al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona. Paral·lelament es projecta una pel·lícula realitzada

per Benet Rossell sobre les realitzacions del grup.

Maig / se celebren una sèrie de conferències sobre cinema, teatre, plàstica, literatura i fotografia, amb el títol de Noves Tendències a l’Art, organitzades per l’Institut Alemany de Barcelona i el FAD, en la qual participen la majoria d’autors i teòrics del Conceptualisme català.

Maig / es du a terme una exposició i activitats paral·leles sobre la imatge, el treball, el cosmos, el cos i els rols, titulada Què fer?, a la Sala Vinçon de Barcelona, en què intervenen Ferran García-Sevilla,

Carles Hac Mor, J. Miralles, J. Pablo, Carles Pazos, A. Puig, Olga Pijoan i Lluís Utrilla.

Juny / l’exposició al carrer de vint cotxes Seat 133 manipulats per diversos artistes, corresponent al MAN (Mostra d’Art Nou), provoca un escàndol públic.

Juliol / Muntadas du a terme l’experiència Cadaqués, canal local, en què per primera vegada al país es treballa el vídeo gràficament en una línia paratelevisiva, sociològica i de subversió dels valors establerts en els camps de l’art i de la comunicació de masses. Es tracta de l’enregistrament d’entrevistes a diversos habitants del poble.

Setembre / s’obre al públic el Teatre-Museu Dalí de Figueres.

Octubre / se celebra la Mostra d’art múltiple al FAD de Barcelona, durant la qual sorgeix una forta polèmica de caire ideològic. El Grup de Treball hi presenta un text com a obra d’art.

Octubre / és inaugurada la Galeria Ciento, al carrer del Consell de Cent de Barcelona.

Novembre / la Galeria Maeght de Barcelona obre les seves portes amb una exposició col·lectiva de clàssics de la modernitat.

Desembre / Muntadas, Àngels Ribé i Francesc Torres presenten a la Galería Vandrés de Madrid una exposició (Vídeo-Art) en la qual s’observa una nova consciència entorn del vídeo i una aplicació

específica. Als actes i xerrades entorn de la mostra, hi participen R. Berger, Alexandre Cirici, A. Corazón, Simón Marchán i Muntadas.

Miralda i Muntadas presenten a Florida una exposició que emfasitza els sentits.

Miralda realitza diversos happenings (Carrossa Plats patriòtics) a Nova York.

Se celebra una trobada internacional sobre videoart titulada Open circuits al Museum of Modern Art de Nova York.

1975

Juny / obre les portes la Fundació Miró de Barcelona, amb la voluntat d’esdevenir centre de recerca d’art contemporani. Amb aquesta orientació s’hi crea l’Àmbit de Recerca.

Novembre / mor el general Franco.

Informació extreata de: Més enllà de l’objecte : obres de la col·lecció MACBA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s