Home

Després de When Attitudes Become Form (Works, Concepts, Processes, Situations, Information), durant els anys setanta del segle XX, la principal característica de l’art conceptual ja no és l’articulació de l’espai, sinó l’activitat humana, la materialització del procés. L’activitat de l’artista s’ha convertit en el tema i el contingut. Aquest vídeo es pot contextualitzar dins dels conceptes d’art de Joseph Boeuys i les seves entrevistes. I també amb Bruce Nauman i el seu concepte de què tot el que passa dins de l’estudi de l’artista és art:

“Por entonces no tenía estructura de apoyo para mi arte;…no había ocasión para hablar de mi obra. Y un montón de cosas que estaba haciendo no tenían ningún sentido, así que desistí de hacerlas. Eso me dejó solo en el estudio; y suscitó la pregunta fundamental: ¿qué es lo que hace un artista cuando se queda solo en el estudio? Mi conclusión fue que si yo era artista y yo estaba en el estudio, entonces todo lo que estuviera haciendo en el es­tudio debería ser arte… A partir de este punto el arte se convirtió más en una actividad y menos en un producto”.

En aquest vídeo els artistes que conversen són l’obra d’art i l’espectador l’artista.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s