Home

La indústria dels experts / The Trouble with Experts

Introducció:

Necessitem els experts perquè vivim en un món on hi ha massa informació per poder processar la nosaltres mateixos.

Els cedim la nostra opinió perquè són experts.

Ser un expert significa que un pren decisions correctes i encerta més en les seves prediccions que una persona normal, però també pot ser que només sigui un nou culte, una mena de religió.

L’expert mitjà encerta tant com un ximpanzé tirant un dard.

És una mena de gran exèrcit d’inútils autoritzats pels mitjans de comunicació.

Objectiu: Examinar els experts i comprovar fins a quin punt són fiables:

Experts en vins:

Els experts quan proven un vi car busquen les seves virtuts i quan proven un vi barat busquen els seus defectes.

Un inexpert capta la diferència, perquè els experts estan hipnotitzats per la marca de l’ampolla.

Els experts no distingeixen un vi blanc d’un vi negre.

En un experiment els especialistes van creure que el vi blanc acolorit era un vi negre, els únics que van notar que no era el mateix vi van ser els inexperts perquè com no hi entenien estaven menys atents a les olors del vi negre, de fet, els més fiables eren aquells que mai havien begut vi.

Són els tastadors mateixos els que creen les diferències entre els vins.

Experts en Art:

En el mercat de l’art també els experts poden equivocar-se per confiar en el que esperen veure. Els costa molt distingir entre originals i còpies.

Exposició de la London National Gallery titulada “Close examination fakes, mistakes & discoveris 30 june 12 september 2010”

És una col · lecció de falsificacions que van enganyar els experts conservadors del museu durant dècades.

John Myatt falsificador de més de 200 obres des Monet a Matisse durant gairebé deu anys va enganyar a cases de subhastes i museus amb el que escotland yard va anomenar “el major frau artístic del segle XX.” Mayat va començar a pintar falsificacions a mitjans dels anys 80.

Ell i un altre estafador John Drew es van fer passar per historiadors de l’art i van fer creure als experts de la Tate que les obres eren autèntiques.

John Myatt  ho explica: “Van venir dos empleats del museu vestits amb bates blanques i van dir: “ els quadres són una meravella” i estaven pintats amb pintura de parets normal i llenços moderns, però l’especialista de la Tate després de mirar-los va dir: “a mi em semblen bons.””

Els experts en el fons volen i esperen creure que han trobat alguna cosa especial. La causa és la cobdícia econòmica i la cobdícia acadèmica.

El 2009 un dels grans museus d’Hamburg va obrir una exposició de guerrers de terracota xinesa falsos.

Experts en negocis:

En els negocis, els experts s’anomenen consultors.

Matthew Stewart en el seu llibre explica que l’important d’un expert és tenir la imatge adequada.

“Per semblar un expert:

1. És important ser alt: és una bona manera de transmetre autoritat,

2. Portar objectes brillants d’or, coses que mostrin que ets ric, res ven com l’èxit, això és molt important per establir que un té experiència.”

Als economistes els agrada molt utilitzar paraules com push i pull i els derivats. Els religiosos utilitzen el llatí, l’expert utilitza un llenguatge propi  per mostrar-nos que té uns poders als quals nosaltres no tenim accés.

Molts experts donen una idea del seu tema terriblement complicada, absolutament incomprensible per a qualsevol que no sigui un expert, amb el que amb una dependència, i a continuació el client ha de pagar per sortir del laberint que el mateix ha construït.

Els governs contracten els experts perquè si s’equivoquen poden dir que la culpa va ser de l’expert i així conserven el càrrec.

A la televisió s’organitzen batalles d’experts, on sempre són dos experts, no hi ha un tercer expert perquè sense una tercera opinió no es pot equilibrar un debat.

Si una persona diu 2 i 2 són 5 i una altra 2 i 2 són set, la veritat està en el punt mitjà 2 i 2 són 6?

Els economistes s’equivoquen en gairebé un 100%, gairebé tots els estudis publicats a la premsa econòmica s’equivoquen.

L’economista mai admet la seva culpa, el mercat és volàtil i ells són racionals però el mercat no es comporta racionalment així que ells tenen raó i no el mercat.

Segons Étienne F. Augé: “L’economia no es basa en una cosa racional és una ciència humana i els éssers humans no són racionals, no es pot pronosticar el comportament de la gent.”

Dan Gardner: “En les prediccions d’experts si surt cara guanyo jo i si no oblidem l’aposta, un no perd l’estatus de guru perquè la seva conjectura sigui un desastre.”

Escola d’experts:

Normes:

1. Sempre atacar

2. Ser simple i no dubtar

3. Digui sempre però mai digui potser.

4. Digui hagi de fer això, ha de fer això.

Vendre certesa.

Com detectar un mal expert:

Un expert que està absolutament segur no és de fiar.

Els experts quan mes famosos són i més mes segurs estan, mes sovint s’equivoquen. La fórmula per equivocar-se és tenir opinions molt contundents.

La resposta més equivocada sempre expressa la major certesa.

Si admets que tot té múltiples cares no et contracten, ningú et sent no ets un expert. No tens públic.

Només els que vagin a equivocar amb seguretat apareixen a la televisió.

Mai és el millor el que té el major impacte.

Si fóssim llestos acudiríem l’expert que no té molta confiança, o que tartamudeja, el que dubta qual contradiu constantment.

Els experts més avorrits són els que més encerten.

Perquè necessitem els experts?

La por és el que ens fa recórrer als experts.

El regnat de l’error domina les nostres existències des de les decisions més trivials a la major compra de la nostra vida.

Quan no hi ha ningú al comandament vivim en el caos.

L’expert és l substitut dels antics Xamans i Endevins, tots necessitem algú que ens mostri el camí, qualsevol camí.

En una tribu que quan surt de caça no sap on dirigir-se, pregunta els seus Xamans, i aquests agafen un os n’observen les esquerdes, el tiren a terra i surten a caçar en direcció a la s esquerdes, el seu és un sistema molt eficaç per evitar idees preconcebudes, si s’asseuen a discutir cap a on dirigir tendeixen a anar sempre en la mateixa direcció, mentre que si fan cas a les esquerdes de l’os és un consell fiable, van en direccions noves que potser no haurien triat i això és més fructífer.

Conclusió:

L’expert actual és com el Xaman, però  un utilitza ossos d’animals morts i l’altre un power point.

Extret de:

La indústria dels experts / The Trouble with Experts

Direcció: Josh Freed

Producció: JOSH FREED BROADCASTING & CBC. Canadà 2011

Durada: 50 ‘

Qualificació: majors de 7 anys

Anuncis

2 thoughts on “La indústria dels experts / The Trouble with Experts

  1. Retroenllaç: 200 POSTS | strike-through

  2. Retroenllaç: pseudo-experts. fashion week new york | strikethrough blog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s